dimecres, 20 de març del 2019
La nina russa dels arrendaments
Avui
en dia a causa de les dificultats econòmiques de molts arrendataris s'està
observant un elevat nombre de subarrendaments dels habitatges prèviament
llogades. Però tal de saber si això és una pràctica legal a Espanya. La veritat és
que perquè sigui legal cal complir un requisit molt important, obtenir el
consentiment per escrit del propietari. No obstant el consentiment pot
fixar-se inicialment o bé a posteriori. La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU)
contempla únicament el subarrendament parcial, però sense especificar el grau
de superfície que es pot subalquilar.
Els immobles només
poden subarrendarse de manera parcial i previ consentiment escrit de
l'arrendador.
Així,
hi ha dos contractes diferents, el primer entre l'arrendador i el llogater i un
segon entre l'arrendatari i una tercera persona. No podem oblidar que si el propietari
no dóna el seu consentiment el contracte de subarrendament no és vàlid i
llavors aquest té el dret de revocar el contracte principal.
No obstant això, si fos permès, hi ha algunes prohibicions en els subarrendaments:
• La renda del nou lloguer no pot ser superior a la que l'arrendatari està pagant al propietari;
• No es pot llogar com a habitatge un local comercial, industrial o un garatge;
• L'arrendatari no pot llogar l'habitatge sense viure-hi, ja que estaríem davant d'un supòsit de cessió i no de subarrendament.
Resumidament,
les situacions més habituals de subarrendament il·legal són:
• Els subarrendaments no consentits efectuats sota interdicció expressa i amb desconeixement del propietari;
• L'arrendatari que no viu al domicili arrendat i que es lucra tornant a llogar les habitacions de l'habitatge, guanyant una renda global superior a la que ell mateix ha de pagar;
• La realització d'obres en l'habitatge llogat per aconseguir que la mateixa guanyi més habitacions.
En
aquest tipus de casos és important el treball d'un detectiu privat, que podrà
investigar aquests subarrendaments i aconseguir proves que exposin la situació.
Els seus serveis permeten saber qui està realment vivint a la propietat,
esbrinant també si es fa una utilització correcta d'ella. Una de les funcions
dels detectius privats és aportar proves de subarrendaments indeguts amb la finalitat de requerir una compensació econòmica per la mala utilització de la
residència.
Una altra situació encara més significativa és el lloguer il·legal de pisos turístics, que és una
infracció fortament condemnada i on es considera com a responsable el
propietari del domicili. Per això és important saber l'ús que l'arrendatari
està donant a l'habitatge. Com a tal, un detectiu privat és fonamental per
assegurar que es fa un ús apropiet de l'immoble en tot moment.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada