dilluns, 24 de desembre del 2018
El Grinch de la vida real
El Grinch, una criatura envejosa que planejava impedir l'arribada del Nadal robant tots els ornaments i regals nadalencs, no només va passar de llibre a pel•lícula sino que també a la vida real. No obstant això, tots sabem que els finals feliços ni sempre succeeixen com es preveu en les pel•lícules, ni el fet de que el Grinch al final retorna tot el que va robar, desafortunadament en la realitat, els lladres que es comporten com ell, no fan el mateix.
Arriba desembre, l'època de l'any per compartir en família amb l'esperança d'un proper any millor, l'època de felicitat i la preferida de molts, que ràpidament pot deixar de ser-ho. Això perquè en veritat durant aquestes dates el furt d'objectes a la llar i els atracaments augmenten, ja que hi ha un major nombre de cases que es troben buides en les èpoques nadalenques. És la temporada perfecta per als delinqüents.
Afortunadament, les persones ja tendeixen a saber-ho, i com a tal els preocupa deixar les seves llars a la mercè dels lladres que s'aprofiten per desenvolupar la seva activitat, per això sovint molta gent decideix acudir als serveis de detectius privats. Aquests professionals actuen tant a l'hora d'investigar un robatori i obtenir les proves adequades, com també en la prevenció dels mateixos, que és sens dubte el punt més important.
No obstant això, hi ha sempre qui prefereix arriscar i si tal fet passa resulta a vegades difícil que els lladres siguin atrapats, ja que fan servir tècniques cada vegada més sofisticades. És aquí que les persones acudeixen als detectius per intentar solucionar els seus problemes ja que els poden aportar les proves que necessiten.
Tant mateix, el millor que es pot fer sempre és prevenir. Per aquet motiu, és important instal•lar sistemes de seguretat intel•ligents on els lladres siguin detectats sense que ho sàpiguen. Aquests sistemes poden ser càmeres ocultes, detectors d'intrusos o per a qui vol una protecció realment efectiva, un sistema de control domòtic. Aquest últim inclou, a títol d'exemple, la detecció de possibles intrusos, el tancament de persianes puntual, la simulació de presència i l'accés a càmeres IP, entre d'altres. Tot això pot fàcilment ser instal•lat per detectius privats per donar-los més seguretat mentre estigui l'habitatge buit.
Com bé els hi exposem, el treball d'un detectiu pot ser essencial quan es planteja deixar la llar per una temporada sense que males sorpreses siguin el regal nadalenc a l'hora de tornar a casa.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
divendres, 21 de desembre del 2018
Els hipnòtics anuncis que adornen les vitrines de les botigues en temps de rebaixes
Quan començen les rebaixes, és comú veure inquietants allaus de gent accedint a les botigues per aconseguir els productes a un preu inferior al que normalment tenen els articles. No obstant això, amb l'inici de les rebaixes arriben també les estafes i fraus. La veritat és que tots sabem que ens estafen en període de rebaixes, però almenys abans ho feien amb més classe i dissimulació. Actualment ja gairebé tot el món es qüestiona de la veracitat dels descomptes, encara que molts consumidors semblen incapaços de resistir-se als meravellosos anuncis que adornen les vitrines.
Sincerament ningú regala res sense ambicionar alguna cosa en retorn i si els comerciants recorren a les rebaixes és perquè guanyen diners amb això. No obstant els consumidors ja van començar a denunciar les estafes trobades en temporada de descomptes. Les estafes més comuns evidenciades són l'etiquetatge enganyós i la pujada de preus per fer veure un descompte més gran. D'una banda hi ha empreses que en dies anteriors, a l'inici del període de rebaixes, incrementen el preu de molts productes per després poder anunciar una reducció de forma fraudulenta, moltes vegades per fer creure als consumidors que un descompte és més potent ja que hi ha una major diferència de preu entre el "abans" i el "després", el comú inflament dels descomptes. D'altres, prefereixen manipular les etiquetes simulant descomptes en productes que segueixen costant el mateix que abans de la temporada de rebaixes. Molts clients s'enlairen les etiquetes amb el preu rebaixat i veuen que és el mateix que abans.
Un altre frau relacionat amb les rebaixes, es refereix a la fabricació dels productes. Els descomptes solen semblar generosos, però usualment els articles són produïts per ser venuts a preu de rebaixa. Moltes cadenes fabriquen productes per comercialitzar-los exclusivament durant l'època de descomptes, com a per exemple que el seu preu no està rebaixat però la seva qualitat si.
Ja que aquestes empreses segueixen gairebé sempre impunes, malgrat els esforços dels clients per fer-los front quan aquestes situacions succeeixen, els serveis de detectius privats resulten sempre de gran importància ja que són professionals especialitzats en estafes i fraus i poden ajudar a evitar o solucionar aquest tipus d'estafes.
Però com el millor és sempre prevenir, et deixem alguns consells essencials per aprofitar les rebaixes sense sobresalts:- Revisar bé els articles;
- Comprovar els preus;
- Demanar informacions de les condicions de compra;
- Desar tots els tiquets i factures.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 19 de desembre del 2018
Els diners i la bona fe, enemics de tota la vida
El 22 de desembre és un dia especial per a molts espanyols, ja que és el dia de la loteria de Nadal, més coneguda com "la grossa". Però perquè és un dia tan especial? És que aquest any "El Gordo" està valorat en 4 milions d'euros per bitllet o sèrie i 400.000 euros per dècim. Sens dubte massa diners per fer aflorar la mala fe entre les persones que decideixen de compartir la sort.
La primera que es va sortejar la loteria nadalenca va ser en 1811 i fins als dies actuals segueix fent brillar els ulls de molta gent per tot Espanya. En realitat el guanyador del primer premi podria viure prop de 13 anys sense treballar. Massa bo per ser veritat, no? Això de fet succeeix però una persona hauria de viure 100.000 anys per garantir que li toqués el primer premi un cop a la vida.
No obstant això, si el dia 22 de desembre es revela el teu dia de sort i et portes la sorpresa que ets el guanyador del sorteig de Nadal has de tenir en compte dues coses:
- D'una banda, mantenir la calma i no comentar-ho a ningú;
- D'altra banda, guardar bé el bitllet, ja que es tracta d'un document al portador i se'l pot cobrar qualsevol persona que el tingui en la seva possessió.
Si ets un dels afortunats però el desè no et pertany només a tu, ja que hi ha punts importants a tenir en compte. En principi governa un pacte de bona fe entre els participants, la veritat és que quan hi ha diners pel mig tot pot canviar. En realitat, no falten exemples de premiats la decisió va ser escapolir-se amb el premi, sense dividir-lo amb els restants. Si això et passa és essencial que sàpigues que pots demanar l'ajuda de detectius privats, perquè localitzin el portador del bitllet premiat que ha fugit.
No obstant això, hi ha sempre formes de justificar que el desè pertany a diverses persones. Una solució és signar els dècims pel revers, posar el DNI, fotografiar-los i repartir les fotos entre els participants per acreditar el joc compartit. O llavors, es pot signar un document on ha de constar el nom, DNI i quantitat de cada un dels jugadors. És igual d'important que hi hagi testimonis que puguin legitimar que aquests dècims es juguen entre diverses persones.
Un altre aspecte essencial és acreditar davant l'Administració Tributària que els diners del premi ha estat repartit entre diversos titulars, per evitar que es consideri una donació. Si això fos el cas, els premiats són obligats a tributar el premi doblement. Per la qual cosa, per evitar estar subjecte a l'impost que regula les donacions, mai ha de cobrar el premi una única persona i després repartir-ho.
Malauradament hi ha sempre participants que es neguen a repartir el premi amb qui comparteixen un dècim, oblidant que estan incorrent en un delicte d'apropiació indeguda, castigat amb una multa quan la quantitat és inferior a 400 euros i pena de presó si superar la quantitat anteriorment esmentada. Aquí, un cop més el treball d'un detectiu privat pot ser crucial per provar l'apropiació indeguda d'un determinat participant.
Per això, sempre que hi hagi diners pel mig cal ser el més desconfiat possible i no deixar-se enganyar per ningú.
Sindia Alves i A.
Oliver
Antropòloga i
Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 12 de desembre del 2018
El Sherlock Holmes de l'actualitat
Els detectius privats són cada vegada més coneguts i tot es deu als icònics models tant de llibres com pel·lícules. Si parlem de l'Inspector Gadget o de Sherlock Holmes tothom sap que estàvem parlant de detectius privats. Però la realitat és una mica diferent al que tots coneixen. Els detectius avui dia no porten gavardina ni lupa, però segueixen sent discrets i estan sempre a prop per ajudar a investigar el que necessiti. Aquests investigadors treballen per a particulars, empreses i també per a despatxos d'advocats. I la veritat és que hi ha molts professionals del dret que encara no tenen clar de quina manera un detectiu pot resultar útil.
Els advocats poden necessitar un detectiu privat en qüestions relacionades amb l'àmbit laboral com per exemple en casos de baixes fingides, en l'àmbit penal, en peritatges o altres temes relacionats amb assegurances, per a la localització de persones o fins i tot en el dret de família per a casos de divorcis contenciosos o pensions alimentàries, entre d'altres. Com es pot veure els detectius poden resultar de molta utilitat per als advocats en tot tipus d'investigacions, aportant-los proves dignes de presentar-se davant dels jutjats. Poden ser proves documentals, testificals o pericials, ja que els informes emesos pels detectius constitueixen material probatori en procediments judicials, ja que l'exercici de la professió de detectiu privat, a Espanya, està reconegut per la Llei 4/14 d'abril de Seguretat privada.
L'advocat en el marc d'un procés judicial, entre d'altres, ha de provar els fets que són objecte de discussió, i moltes vegades és aquí on entra l'investigador privat, ja que ve a corroborar la informació que un advocat té però per a la qual no hi ha proves. Així, les tasques del detectiu serviran perquè el professional del dret pugui defendre els seus clients en els més diversos dominis.
En realitat el treball d'un advocat és complementat pel del detectiu i viceversa, resultant enormement beneficiós per a ambdues parts.
Sindia Alves y A. Oliver
Antropóloga y Detective
de Detectives Oliver
Antropóloga y Detective
de Detectives Oliver
dimecres, 5 de desembre del 2018
La investigació privada i la ciència forense juntes en la recerca de la veritat
Les Ciències Forenses són d'extrema importància per a la investigació privada ja que permeten l'obtenció de proves irrefutables, que no serien possibles d'assolir d'una altra manera. Com a tal, en Detectius Oliver depenent de la casuística utilitzem el procediment tecnicocientífic apropiat, especialment en casos on sigui necessari:
1. Comprovar l'autenticitat dels documents;
2. Determinar l'autoria de signatures, textos, grafits;
3. Elaborar un estudi grafològic de personalitat;
4. Analitzar i extreure un perfil mitjançant l'escriptura digital;
5. Estudiar documents bancaris com a mitjà de pagament (xecs, targetes de crèdit);
6. Autenticar enregistraments d'àudio i vídeo;
7. Autenticar fotografies i analitzar possibles manipulacions fotogràfiques;
8. Crear escenaris virtuals;
9. Detectar manipulacions en circuits electrònics (telèfons mòbils, consoles de jocs);
10. Esbrinar accessos no autoritzats a mitjans informàtics, fraus cibernètics, ús fraudulent de programes, espionatge cibernètic industrial i tecnològic, sabotatge.
7. Autenticar fotografies i analitzar possibles manipulacions fotogràfiques;
8. Crear escenaris virtuals;
9. Detectar manipulacions en circuits electrònics (telèfons mòbils, consoles de jocs);
10. Esbrinar accessos no autoritzats a mitjans informàtics, fraus cibernètics, ús fraudulent de programes, espionatge cibernètic industrial i tecnològic, sabotatge.
És a dir, es tracta d'obtenir evidències legals des del punt de vista científic amb l'objectiu d'atribuir responsabilitats, recorrent a tècniques pericials i criminals aliades als avenços tecnològics.
A títol d'exemple, i recorrent a la tècnica grafològica, el nostre treball de detectiu es manifesta de gran utilitat en els departaments de Recursos Humans de les empreses en les fases de la selecció del personal. Això és perquè aquesta tècnica s'està implementant cada vegada més en les entitats com a complement a altres sistemes de selecció tradicionals, com el CV i l'entrevista. L'avantatge d'aquesta tècnica és, sens dubte, la rapidesa en la selecció inicial de cartes de presentació, especialment quan hi ha molts candidats, ja que els resultats s'obtenen gairebé immediatament. És possible obtenir el màxim d'informacions del candidat, com predisposicions, comportaments dubtosos o injustos, potencial intel•lectual, nivell d'ambició, acompliment, maduresa, personalitat i sociabilitat; així com les aptituds per al treball en qüestió.
Atès que la investigació privada és una professió reconeguda per llei a Espanya, nosaltres, els detectius privats sovint ens criden a declarar davant els tribunals, ja que els nostres informes constitueixen elements de prova en els processos judicials. En algunes d'aquestes investigacions ens cal recórrer a tècniques forenses per a l'obtenció de les proves. Un d'aquests casos es fa a la determinació de l'autoria de signatures, en l'esbrinament de la seva falsedat, on el client afirma que és falsa i pretén per tant demostrar que aquesta signatura no li pertany.
Cada vegada més el treball desenvolupat per detectius privats està directament relacionat amb investigacions forenses i, com a tal, és d'extrema rellevància que si el mateix investigador no té cap formació en aquesta àrea específica hagi de recórrer a experts especialitzats per poder obtenir la informació necessària per completar el seu informe de forma objectiva i imparcial per garantir la seva màxima credibilitat.
El tema va ser exposat en forma de pòster al 17è Congrés Nacional de Medicina Legal i Ciències Forenses que es va celebrar entre el 22 i 24 de novembre de 2018 a Coimbra, Portugal.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de
Detectius Oliver
dimecres, 28 de novembre del 2018
Sentència paradigmàtica sobre l'habitatge familiar després del divorci
A l'entrar una tercera persona a la residència, aquesta perd la seva naturalesa de casa familiar ja que passa a albergar una família diferent.
És important esmentar, que això només afecta els divorcis on hi hagi un règim matrimonial de guanys, on no va ser possible liquidar el patrimoni comú perquè un dels cònjuges es va quedar amb la custòdia legal dels fills, conseqüentment amb el dret d'ús de l'habitatge familiar.
L'home que va motivar aquesta sentència innovadora pagava 50% de la casa en què vivia la nova parella de la seva exdona, ja que després del divorci ella es va quedar amb la custòdia i amb la residència familiar. Per solucionar-ho, aquest home va decidir contractar els serveis d'un detectiu per exposar que la seva exdona vivia allà amb la seva nova parella i que els dos tenien una vida estable.
Ja que com a contraposició, tenien el llegat d'una altra sentència que donava la raó a l'altra part per ell mateix motiu, ja que amb l'ajuda d'un advocat i les proves del detectiu privat aquest home va revolucionar el dret a la casa familiar per l'exparella quan aquesta estigui en una altra relació estable i vivint a la residència que seria de tots dos.
Per llegir la notícia de la sentència punxi accedeix al següent link:
https://elpais.com/sociedad/2018/11/23/actualidad/1542979125_062811.html
https://elpais.com/sociedad/2018/11/23/actualidad/1542979125_062811.html
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 31 d’octubre del 2018
Ni tots els monstres porten disfressa ni únicament surten en Halloween.
Avui algunes persones els sorgeix un lleu pessigolleig al cos, de nervis positius en ser una nit diferent, de pors trobats amb les ganes de poder ser el monstre o malson que més anhelen ser, en un ambient distès i d'alegria, per a tot plegat commemorar l'única nit que creuen estar envoltats de monstres i personatges terrorífics sense ser preses de la mort. No obstant això, no saben que durant tot l'any és quan passegen les veritables temibles feres pels nostres carrers, amb els quals compartim poble, voreres, vagons de metro o inclòs treball, amistats o família.
No volem induir la por a vosaltres, però sí que obriu els ulls, perquè realment estem envoltats de bé però mai s'ha d'oblidar el mal.
En aquest article us volem resumir quatre històries reals i punyents de veritables monstres, els que actuen si més no ens ho esperem i de la forma més retorçada i inimaginable.
Armin Meiwes és denominat pel sector mediàtic com el Caníbal de Rotenburg, a causa del assassinat i posterior esquarterament i canibalisme d'una persona, amb la qual havia contactat per Internet, per satisfer les fantasies de devorar i ser devorat. La curiositat és que Armin portava una doble vida, una amb amics hobbies i aparença de normalitat i en l'altra on patia un greu desordre de les seves preferències sexuals, una parafília, tot i sent capaç de controlar els seus impulsos va sucumbir al desig de menjar-se el membre sexual de la seva última víctima.
Per als més interessats sobre l'horrible història, hi ha moltes entrevistes, documentals i fins a una pel·lícula basada en la història real d'aquest assassí, anomenada igual que el seu sobrenom El Caníbal de Rotenburg.
Va ser un assassí en sèrie que va cometre diversos crims a Londres en 1888. Les víctimes tenien els òrgans interns remoguts de manera pràcticament quirúrgica. Després d'analitzar-les es concluió que seria un home de mitjana edat, ben arreglat i d'aire respectable amb un aspecte inofensiu. Probablement tenia l'hàbit de portar capa o abric perquè d'una altra manera la sang de les seves robes i mans hagués cridat l'atenció de les persones.
Aquest assassí serial va assolir un nivell de maldat que molts altres assassins no van aconseguir arribar. Va ser el líder d'una secta, al final dels anys 60, i en general abrigava persones que tenien problemes emocionals profunds i que estaven sempre en contra dels seus familiars. Amb això Manson va poder convèncer-los a alliberar els seus instints assassins. Després de cada crim comès normalment escrivien missatges a les parets del lloc de l'assassinat amb la sang de les víctimes.
Mary Ann, és l'assassina en sèrie més coneguda de tots els temps. Aquesta anglesa va assassinar més de 20 persones, fins i tot els seus propis fills, utilitzant l'arsènic. Entre les morts estan també tres marits, un amant i diversos nens. Aquests últims els va matar per poder obtenir diners de l'assegurança. Va ser penjada el 24 de març de 1873.
No volem induir la por a vosaltres, però sí que obriu els ulls, perquè realment estem envoltats de bé però mai s'ha d'oblidar el mal.
En aquest article us volem resumir quatre històries reals i punyents de veritables monstres, els que actuen si més no ens ho esperem i de la forma més retorçada i inimaginable.
El modern Caníbal de Rotenburg
Armin Meiwes és denominat pel sector mediàtic com el Caníbal de Rotenburg, a causa del assassinat i posterior esquarterament i canibalisme d'una persona, amb la qual havia contactat per Internet, per satisfer les fantasies de devorar i ser devorat. La curiositat és que Armin portava una doble vida, una amb amics hobbies i aparença de normalitat i en l'altra on patia un greu desordre de les seves preferències sexuals, una parafília, tot i sent capaç de controlar els seus impulsos va sucumbir al desig de menjar-se el membre sexual de la seva última víctima.Per als més interessats sobre l'horrible història, hi ha moltes entrevistes, documentals i fins a una pel·lícula basada en la història real d'aquest assassí, anomenada igual que el seu sobrenom El Caníbal de Rotenburg.
El mític Jack l'Esbudellador
El sectari, Charles Manson
Aquest assassí serial va assolir un nivell de maldat que molts altres assassins no van aconseguir arribar. Va ser el líder d'una secta, al final dels anys 60, i en general abrigava persones que tenien problemes emocionals profunds i que estaven sempre en contra dels seus familiars. Amb això Manson va poder convèncer-los a alliberar els seus instints assassins. Després de cada crim comès normalment escrivien missatges a les parets del lloc de l'assassinat amb la sang de les víctimes.
La vídua negra, Mary Ann Cotton
Així que recordeu, estar sempre en alerta ja que els malsons poden arribar a ocórrer en la vida real.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 17 d’octubre del 2018
Ningú es fia de ningú
Penses que estan espiant la teva empresa? Doncs llavors aquest article és per a tu. Anem a parlar del "escombrats electrònics", una forma útil per eliminar les sospites d'espionatge. ¿Però, que és en realitat l'escombrat electrònic? Resumidament, és l'execució d'inspeccions i recerques amb la finalitat de detectar, localitzar i (si cal) eliminar dispositius espies. És la contramesura de seguretat més important, doncs busca instruments d'espionatge actius, sistemes intrusos que capten informació, escoltes i punxades telefòniques. Pot aplicar com a mesura preventiva o com a mesura secundària davant d'una sospita de fuga d'informació.
La veritat és que la nostra societat és cada vegada més transgressora quan es tracta de la nostra privacitat, ja que s'observen centenars d'empreses que ofereixen equips d'espionatge accessibles a tot o tipus de persones. Per tant és imprescindible contractar personal qualificat i amb equips tècnics adequats, quan hi hagi sospites sobre un possible cas d'espionatge, ja sigui el més senzill o el més complex. Els professionals que s'ocupen d'efectuar aquests escombrats són normalment detectius privats entre altres, contractats per detectar transmissions de vídeo i / o àudio, càmeres, micròfons ocults i altres sistemes passibles d'espionatge, ja que per a la detecció d'aquests equipaments és indispensable un coneixement detallat dels mitjans d'espionatge i els llocs on instal•lar-los.
Els escombrats electrònics inclouen des d'un registre físic de les instal•lacions fins a l'anàlisi de l'origen d'eventuals enregistraments i localització d'aquests dispositius. A més, també es pot fer el rastreig de micròfons en vehicles o localitzar sistemes GPS ocults. Moltes vegades és possible instal•lar igualment equips de contramesures, com per exemple, equips que generen soroll i que impedeixen entendre i / o gravar converses.
Les causes per les quals s'efectuen escombrats electrònics són diverses, però les principals són les fugues d'informació, treballadors deshonestos, filtracions a la premsa i registre de patents.
L'espionatge està en auge per això les precaucions de les grans empreses són cada vegada més justificades, prenent mesures per evitar-ho.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 10 d’octubre del 2018
La maduresa comença quan s'abandona el niu
Els motius pels quals els joves ajornen la sortida de casa dels pares són els més variats, des dels matrimonis més tardans, l'augment de l'escolaritat, els costos de vida més elevats o fins i tot la maternitat en edat més avançada, tot contribueix a que la fase adulta comenci més tard que el suposat. Sigui per factors emocionals o econòmics, la veritat és que diversos joves arriben als 30 anys i encara viuen amb la família. Molts d'ells continuen depenent totalment dels seus pares, sense mai haver treballat a la vida, no tenint per tant qualsevol tipus d'economia, altres però, tot i tenir certa independència financera, opten per seguir vivint a casa dels pares perquè es senten més còmodes d'aquesta manera. Tots ells es troben acomodats davant aquesta situació i en alguns casos fins als propis pares s'adapten a aquesta condició de vida preferint que es perpetuï.
Molts són els casos en què els joves opten per viure a casa dels pares fins a edat més tardana a causa de la valorització de l'ensenyament universitari en detriment de l'ensenyament secundari, de manera que augmenta la probabilitat d'una vida més còmoda en el futur. Són estimulats a estudiar durant més anys, ja que el procés per a una bona formació acadèmica és llarg, el que retarda la seva entrada al mercat de treball i conseqüentment a la dita "món adult". Per descomptat, tot això comporta els seus desavantatges, com en el cas dels càrrecs financers que van sent postergats, molts d'ells fins ponderen quina serà l'avantatge de sortir de casa dels seus pares si poden seguir gaudint de la joventut sense responsabilitzar veritablement del seu autoabastiment, atès que els pares ho fan per ells. Molts deixen fins i tot de veure avantatges en fer-se "adults" tan aviat.
Hi ha alguns casos en què els pares estan confortables amb aquest tipus de situació, creient que de certa manera això és una manera de mostrar amor pels seus fills, en altres situacions els pares han de recórrer a la justícia per garantir que els seus fills facin alguna cosa amb seves vides, sense que depenguin d'ells per sempre.
El cas més popular en l'actualitat i en analogia amb aquesta qüestió, va ocórrer als Estats Units, on els pares d'un jove van haver de recórrer als tribunals per aconseguir que el seu fill sortís de casa. Segons els pares, el jove, de 30 anys, no treballava, no estudiava, i tan poc ajudava en les tasques domèstiques. Farts d'aquesta situació i després constants advertències que hauria de sortir de casa, totes elles sense èxit, no els va quedar altra alternativa que recórrer al jutjat. Per sort la justícia els va donar la raó i el fill va tenir finalment de fer les maletes i sortir definitivament de casa dels seus pares.
Un altre procés similar, va tenir lloc aquí a Espanya fa relativament poc temps, tracta d'un tema una mica més sensible. Una jove, també de 30 anys, que amb escàs aprofitament escolar i malgrat l'edat, mai es va incorporar al mercat de treball ni tan sols va finalitzar la seva formació acadèmica. Aquesta noia, filla de pares separats, continuava vivint a casa de la seva mare i rebent una pensió d'aliments del seu pare. Emperò, donat la situació financera del seu pare, que vivia en absoluta indigència doncs el poc que estava guanyant es quedava gairebé íntegrament per la pensió d'aliments de la filla, la justícia va considerar que no li calia seguir mantenint aquesta pensió.
De fet, la llei no obliga els pares a tenir cura dels fills que siguin majors d'edat de forma il•limitada i absoluta.
Així que ja saben ... piénsenselo dues vegades abans de tenir fills perquè pot ser que crien corbs i els treguin els ulls.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 19 de setembre del 2018
La tecnologia a vegades ens acosta més a la realitat
A la pantalla sorgeix, en càmera lenta, un vehicle a punt de topar amb una bicicleta. Després del xoc, el ciclista es projecta una sèrie de metres fins a caure inanimat a la carretera. Sembla que estem parlant d'una pel·lícula, però el pitjor és que es tracta de la realitat. Estem davant una reconstrucció gràfica d'un accident de trànsit on l'autenticitat és xocant. Ha complert el seu propòsit. Doncs precisament d'això es tracta, qualsevol simulació i reconstrucció d'un accident té com a finalitat aclarir de la manera més viable, emprant les tècniques més íntegres i precises que sigui possible.
Per descomptat que cada cas té la seva manera específica d'actuar, però en tots ells el més important és obtenir totes les dades possibles ja que els indicis que inicialment no són trobats es perdran per sempre. Això perquè els escenaris són fàcilment contaminats i les proves desvaloritzades. Per això mateix, els perits estan acostumats a filmar tota l'escena del cas des de diferents perspectives i angles, fotografiar els més petits detalls amb diverses il·luminacions, recollir i registrar les mostres per intentar no perdre qualsevol detall.
Aquesta manera de treballar serveix per facilitar la feina dels pèrits, juntament amb l'aparició de l'anàlisi virtual d'escenaris, on entre altres coses es pot fer reconstruccions i simulacions d'escenes en 3D, particularment útils en accidents de trànsit. Amb programes de reconstrucció, simulació i animació (aquest últim no té rigor científic), els perits poden comprovar com va ocórrer un determinat accident davant un jutge. Aquests programes informàtics tenen en compte variables que afecten la persona, els vehicles i el medi ambient, fent que siguin extremadament reals.
Hi ha diversos programes de reconstrucció i simulació però parlarem únicament de tres. El HVE, el PC Crash i el Reconstructor, doncs ja que són utilitzats per la policia i detectius, ja que es creu més en la seva fiabilitat.
• HVE (Human Vehicle Environment) - pot ser utilitzat per a simulació i reconstrucció d'accidents de tràfics, ja que possibilita la creació de models tridimensionals de vehicles, persones i entorn, estudiant les seves interaccions.
• PC Crash - és una eina de simulació de col·lisió i trajectòria que permet l'anàlisi precisa d'una àmplia varietat de col·lisions d'automòbils a motor i altres incidents.
• Reconstructor - és un programa per a la reconstrucció i animació d'accidents que, aliat amb el 3D Studio Max, possibilita veure la seqüència del sinistre en tres dimensions.
Tots aquests programes informàtics ens permeten observar l'entorn d'un accident, de manera que tant el temps com la distància dels fets no siguin una bretxa per indagar sobre les causes i possibles culpables d'un sinistre.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 12 de setembre del 2018
Amors fugaços que poden ser eterns
S'està acabant l'estiu, s'estan acabant aquests minuts de felicitat amb aquest nou amor, un amor estival, que tot i ser massa curt també és massa intens. Només volies gaudir de les vacances amb els teus amics però va aparèixer aquesta persona, era el teu possibilitat de viure el present sense pensar en el futur incert. Vas decidir arriscar perquè saps que un amor d'estiu mai s'oblida, deixa com una empremta en el nostre cor, una marca en la nostra vida.
¿Però i si aquest amor suposadament efímer acaba formant part de la resta dels nostres dies? La veritat és que quan estem de vacances estem més predisposats a passar-ho bé i divertir-nos amb l'única certesa que el que volem és viure el moment, perquè en el fons sabem que els romanços estacionals tendeixen a acabar amb el final de les vacances. No obstant això hi ha sempre una part de nosaltres que desitja que no acabi, o que almenys en el demà sigui possible retrobar-se amb aquest amor d'estiu.
La intensitat d'aquests amors es deu essencialment al factor de trencar-se amb les rutines que mantenim durant la resta de l'any, i aquesta mateixa intensitat moltes vegades la voldrem més que uns simples mesos. No obstant això perquè un amor d'estiu es converteixi en un amor de tot l'any és molt important deixar que aquest amor flueixi naturalment sense qualsevol tipus d'exigències i mantenint una perspectiva realista de la relació. Moltes parelles han sortit d'aquests amors estivals però per a això va ser necessari alienar d'inseguretats i pors, ja que perquè el temut final d'estiu sigui només el principi d'una història d'amor hi ha tres ingredients essencials, el bon rotllo, la confiança i el saber viure en el present.
¿I quan es perd el contacte i la pista? Aquí entrem nosaltres en joc, si només depens d'un nom, una foto, un domicili ... Podem arribar a trobar a aquesta persona que tant desitges localitzar, ja que d'això es basa el nostre treball, mitjançant unes poques dades som capaços de localitzar-se a qualsevol persona del globus terraqui.
Tothom sap que avui en dia, els quilòmetres que ens aparten d'algú ja no signifiquen res amb la capacitat de comunicació que les noves tecnologies ens proporcionen per això si penses que aquest amor d'estiu pot ser en realitat la persona que et farà feliç la resta de la teva vida, fes tot el que estigui al teu abast per aconseguir-ho. Moltes vegades el que sembla una bogeria pot ser el camí per a la felicitat, i és sempre millor penedir-se del que es va fer que del que es volia fer però no es va tenir coratge.
Així que, mai t'oblidis d'un amor d'estiu i si es podrà convertir o no en alguna cosa estable futurament ja que només de tu i la nostra ajuda dependrà.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 1 d’agost del 2018
Desconfia fins i tot de la teva ombra
La utilització de càmeres ocultes és sovint associada a la invasió de privacitat doncs a priori indica que algú està sent filmat sense haver donat cap tipus de consentiment per a tal. No obstant això, no tot és el que sembla.
En realitat qui grava una conversa amb un altre no incorre en conducta contrària a la constitució espanyola, sempre que la conversa gravada no inclogui "fets propis de l'àmbit protegit pel dret a la intimitat consagrat en l'article 18.1 de la Constitució Espanyola".
No obstant això quan estem gravant una conversa a tercers sense cap intervenció en la conversa, el cas canvia de figura. Perquè suposadament és il•legal gravar el diàleg d'algú sense que cap de les dues parts tingui coneixement de tal fet. Encara que, hi ha formes legals de fer-ho. És a dir, quan hi ha una investigació oficial, es permet la gravació. Per descomptat, per això és necessari una autorització judicial o llavors la contractació d'un detectiu que participi en aquest diàleg.
En l'àmbit d'enregistraments visuals, un investigador privat està autoritzat a captar imatges sense autorització prèvia de la persona que està sent investigada, sempre que estigui en exercici de les seves funcions i durant el curs de la investigació. Això perquè hi ha certs esdeveniments que només són possibles de provar amb aquest tipus d'enregistraments. Convé subratllar també que la utilització de càmeres ocultes per part d'aquests professionals constitueix un mitjà de prova acceptat judicialment.
Però, com és obvi, tot i això, no sempre els clients creuen en la legalitat d'aquestes investigacions, en particular pel que fa a la llei de protecció de dades.
Per això veiem la necessitat i importància de deixar clar que sempre que es obeeixi als tres requisits bàsics del Tribunal Suprem (proporcionalitat, necessitat i idoneïtat), les dades recollides a instància de part, pels detectius privats, amb càmeres ocultes són perfectament legals.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dilluns, 30 de juliol del 2018
A cavall regalat si has mirar-li el dentat
Qui mai va fantasiar amb l'ocupació perfecte? Aquell en que a més de fer el que més ens agrada, vam rebre una bona compensació econòmica per això. Tots nosaltres hem somiem amb això en algun moment de les nostres vides, i qui digui que no, menteix.
De petits, els somnis eren una mica diferents, des princeses a súper herois l'important era tenir imaginació. Però, amb el pas dels anys les nostres expectatives van canviant una mica i el que ens comença a atreure més és sens dubte una bona quantitat de diners al final del mes, resultant de l'esforç diari que hem gastat en els nostres llocs de treball.
No obstant això, desafortunadament el panorama no és molt satisfactori avui en dia, a causa de la falta d'ocupació existent, i moltes vegades és perquè ens confiem i acceptem a la mínima de canviar el que ens ofereixen. Com més desesperant sigui el nostre present més nostàlgia tindrem del nostre passat i més errors cometrem en la recerca de feina, només per sortir d'aquest tipus de situació sufocant.
El mitjà més fàcil i ràpid per poder buscar feina és a través de pàgines web, destinades a oferir llocs de treball. No obstant això, cal anar amb compte, ja que amb l'augment del nombre de candidats explorant oportunitats en línia, ha augmentat en conseqüència la tendència a les ofertes de treball falses per tal d'explotar els sol·licitants per poder obtenir les seves dades personals i fins i tot bancaris.
Per prevenir aquest tipus d'estafa és important prestar atenció a alguns aspectes:
• "Senyals vermelles" - des errors ortogràfics / gramaticals a adreces de correu electrònic que no continguin el domini de l'empresa, horaris extremadament flexibles, incorporació immediata a l'empresa, període de prova sense remunerar, tots aquests detalls són indicis que l'oferta pot no ser real.
• Sol•licitud de dades bancàries - molts estafadors aprofiten per sol•licitar dipòsits bancaris als candidats, però una empresa de veritat mai requereix diners per a treballar amb ells.
• Esquema de "diners fàcils" - si la remuneració és molt per sobre de la mitjana, els anuncis no especifiquen els detalls ni les exigències i l'ocupació sembla massa bo per ser veritat, llavors és perquè probablement no es tracta d'una oferta veritable.
• Indicació del número de telèfon de l'empresa - generalment el tipus d'oferta on hi ha un contacte telefònic tendeix a ser fraudulent doncs és l'empresa que et va a contactar després de rebre les dades per correu electrònic. • Oferta massa atractiva a l'estranger - és sempre important realitzar una investigació intensiva per verificar tant l'oferta com l'existència de l'empresa, ja que si no hi ha cap referència sobre l'empresa o les informacions són molt limitades llavors probablement l'oferta és falsa.
No és obligatori sospitar de totes les ofertes que ens sorgeixen en la recerca de feina, però cal tenir els ulls ben oberts quan estem planejant el nostre futur, no facilitant així la vida a qui ens vulgui enganyar. Convé tenir en compte que hi ha moltes persones sense escrúpols que només volen beneficiar-se amb el patiment dels altres de qui està desesperadament buscant feina.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 25 de juliol del 2018
Quan desconeguts de l'altre costat del món ho saben tot sobre tu
Actualment l'ús dels smartphones és cada vegada més gran, principalment la utilització de les diverses i infinites aplicacions en línia que estan associades als nostres preuats dispositius. Fa uns anys un telèfon mòbil només servia per trucar i enviar missatges. Avui dia tots estem familiaritzats amb les xarxes socials i les utilitzem constantment, sigui Facebook, Instagram, WhatsApp ... i podríem seguir. Alhora de permetre'ns mantenir contacte amb persones de tot el món també ens permeten compartir fotos i vídeos de les nostres activitats quotidianes.
Amb la geolocalització present en els smartphones, és possible associar instantàniament a les nostres fotos i vídeos el local on van tenir origen. No obstant això, aquesta exposició voluntària de la localització pot portar moltes vegades serioses conseqüències ja que fa possible que pràcticament qualsevol persona sàpiga on vivim, on som, la nostra rutina i si estem o no a casa. I aquest tipus d'informació es pot utilitzar fàcilment amb fins malintencionats, com ara assalts, els quals ja són constants en els habitatges dels famosos, com els va passar a Shakira i Pike, entre d'altres.
A més d'aquest tipus de localització voluntària existeix també la involuntària gairebé sempre associada a les innombrables aplicacions que anem instal•lant diàriament en els nostres smartphones. Més de 200.000 aplicacions estan utilitzant la localització, entre elles la meteorologia, els navegadors, la càmera fotogràfica o els jocs (amb la seva publicitat) per exemple. Totes elles tenen accés al nostre posicionament físic, o millor dit el tenen totes les empreses que les desenvolupen i utilitzen la nostra necessitat d'adquirir aquesta app, cobrant-amb el consentiment d'accés a la nostra ubicació i dades privades (per a fins publicitaris amb base als nostres hàbits diaris i en les localitats que vam visitar), ja que quan necessitem instal•lar alguna aplicació ni tan sols pensem dues vegades abans de permetre tal aprovació.
Com a tal, hem de tenir plena consciència de les coses que podem o no compartir a les xarxes socials i en quines circumstàncies ho fem, així com quan instal•lem qualsevol tipus d'aplicació en els nostres telèfons mòbils. Fins i tot perquè amb simples formes de prevenció és possible evitar una mala utilització de la nostra privacitat.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 18 de juliol del 2018
¡ L'estiu entra per la porta i tu et veus obligat a sortir per la finestra !
En l'estiu, les persones tendeixen a estar més relaxats ja que per la majoria és sinònim de vacances o almenys de la seva arribada. Aquesta estació de l'any fa que la gent estigui més relaxada, portant a algunes persones a ser més susceptibles a l'engany. L'aparició de les noves tecnologies va contribuir a gran escala per facilitar la vida als estafadors doncs sovint es paguen coses línia sense mai comprovar-les personalment.
Existeixen 4 estafes més comunes en el període de vacances:
- Alarmes contra robatoris;
- Paquets turístics inexistents d'agències o operadors il·legals;
- Regals a les xarxes socials (creuers o estades d'una setmana amb promocions increïbles);
- Renda de propietats per vacances (lloguer de pisos a primera línia de platja).
Llogar una casa, sovint sembla una hipòtesi més interessant que allotjar-se en hotels, però també es torna atractiu per als estafadors, que diverses vegades acaben per demanar un pagament avançat per una propietat imaginària. Aquests, utilitzen pàgines molt conegudes com "milanuncios.com" o "segundamano.es" per portar a terme les seves estafes. Poden apropiar de fotografies d'un pis, anotant la direcció i simulant ser l'amo sense que el veritable propietari percebi el que se li està passant. En aquest context l'estafador tendeix a demanar diners per avançat ja que en realitat no hi ha cap residència per llogar. De forma diferent però no menys important, també publiciten imatges d'apartaments de somni, perfectament moblats i amb la particularitat de situar-se en primera línia de platja, a preus extremadament barats. En aquests casos, a més dels preus molt per sota de la mitjana que ens puguin donar un senyal d'alerta, la localització i l'estat de l'apartament poden ser ficticis.
Afortunadament, hi ha sempre formes de poder evitar aquest tipus de frau, estant una mica més atents en els detalls sospitosos presents en els anuncis en qüestió. En general, abans de pagar, és important comprovar que l'apartament es troba realment en lloguer i que se situa en la direcció subministrada. Només s'ha de buscar en altres pàgines web conegudes (perquè rarament es tracta d'ofertes exclusives), provar de contactar al propietari i corroborar els preus, i aleshores utilitzar simples programes de mapes o GPS per confirmar la ubicació.
De manera que una persona es protegeixi d'aquest tipus de delicte, és essencial tenir en ment quatre punts clau:
- Utilitzar un lloc web d'anuncis amb una bona reputació i popularitat (FlipKey, HomeAway i VRBO, en cas d'Airbnb és important que les persones tinguin la insígnia de Verified ID). Les propietats que no tinguin comentaris millor evitar-les.
- Assegurar-se que l'anunci sigui real. Per això es pot buscar en línia la propietat i els termes "rendes a curt termini" i "drets d'inquilins".
- Buscar i situar, usant per exemple el Google Earth per assegurar que la propietat sigui la mateixa de les fotografies de l'anunci. És important obtenir també l'acord de renda per escrit.
- El pagament ha de ser fet amb targeta de crèdit o PayPal, i mai per transferència. Però el més indicat és sempre cridar l'arrendador abans d'enviar els diners.
Malgrat tota la cura del món ningú està lliure de passar per una situació així, on la imaginació de l'estafador supera la capacitat de les víctimes en entendre el que els està succeint. No obstant això, com més informades estiguin les persones més dificultaran la feina a aquells que es guanyen la vida enganyant als altres sense el mínim pudor.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 4 de juliol del 2018
L'engany i la imaginació no tenen límits
Moltes són les persones que pensen que estan gastant diners innecessari amb assegurances i altres tantes són les que consideren que ja que paguen també poden obtenir algun tipus benefici extra, encara que il·lícitament. Si la gent es basa en aquesta manera de pensar sorgeixen irremeiablement els Fraus i Estafes a l'Assegurança. Aquest tipus de delictes consisteixen en estafar a través d'accions o omissions conscients per poder assolir un benefici econòmic de les entitats asseguradores, i que indubtablement no els pertany.
Tot i que moltes vegades no es descobreixen, molts d'aquests estafadors cometen errors o executen erròniament el pla que tenien en ment i acaben per ser atrapats pels detectius privats, encarregats de provar aquests actes fraudulents i facilitar les proves a les companyies d'assegurances . Probablement el que molts no saben és que des del punt de vista legal, segons el codi penal per al delicte d'estafa, la pena prevista oscil·la entre sis mesos i tres anys de presó. I en realitat les penes de presó per a casos on s'evidencia engany a les asseguradores han augmentat de forma considerada.
Molts d'aquests plans absurds semblen autèntiques pel·lícules de cinema. Des de les simulacions de atropellament fins als casos més mediàtics com operacions d'hemorroides irreals. Aquí l'única finalitat és estafar sense límits morals i irracionals.
Quan les hemorroides són en realitat rinoplàsties ...
Una asseguradora ens va contractar per esbrinar diversos casos sospitosos de cirurgies d'hemorroides on es demanava el reemborsament de les despeses mèdiques. Tots aquests casos eren idèntics, provenien del mateix centre mèdic i eren sempre de la mateixa cirurgià. Els perfils dels pacients eren similars: dones joves amb una situació socioeconòmica semblant i amb problemes d'hemorroides amb necessitat d'operació. Tot indicava que es tractava d'un frau.
El treball de la nostra agència d'investigació privada va provar que el metge en qüestió a més de no realitzar intervencions d'hemorroides, sinó cirurgies estètiques, més concretament rinoplàsties, també lliurava la documentació d'aquests procediments quirúrgics a les asseguradores com si d'una cirurgia general es tractés donat que les estètiques no estaven contemplades per l'assegurança.
Aquí va ser sens dubte essencial el treball del nostre equip d'investigadors per desmantellar una estafa rellevant.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 13 de juny del 2018
Els geolocalitzadors no són el problema
Amb l'evolució de la tecnologia cada vegada més persones deixen de recórrer a l'ús del convencional ruta a paper i comencen a dependre de l'ús del GPS quan no saben com orientar-se en una determinada ciutat.
A més de la seva utilització en qüestions d'oci és també fonamental per a molts en les seves vides professionals, com és el cas dels taxistes per exemple. Aquests dispositius poden tenir moltes funcions diferents, així mateix d'auxiliar en l'orientació en determinat lloc, per localitzar persones, prevenir el robatori de vehicles i fins i tot protegir nens o mascotes.
Actualment aquest tipus de tecnologia ha ajudat també a la feina de detectius privats en el seguiment de persones / cotxes. No obstant això aquest tipus de procediment ha estat una mica polèmic ja que ha portat a alguns investigadors davant del tribunal per sospitar d'invasió a la privacitat. Encara que, la utilització de dispositius GPS per part d'aquests professionals, sempre que estiguin en exercici de les seves funcions, es considera admissible si es realitza a la via pública i no substitueix el treball del detectiu.
Com es descriu en l'article 48, de la Llei 5/2014, de 4 d'Abril, de seguretat privada:
«1. Els serveis d'investigació privada, a càrrec de detectius privats, consistiran en la realització de les investigacions que resultin necessàries per a l'obtenció i aportació, per compte de tercers legitimats, d'informació i proves sobre conductes o fets privats relacionats amb els següents aspectes:
a) Els relatius a l'àmbit econòmic, laboral, mercantil, financer i, en general, a la vida personal, familiar o social, exceptuada la qual es desenvolupi en els domicilis o llocs reservats.
3. En cap cas es podrà investigar la vida íntima de les persones que transcorri en els seus domicilis o altres llocs reservats, ni podran utilitzar-se en aquest tipus de serveis mitjans personals, materials o tècnics de tal manera que atemptin contra el dret a l'honor, a la intimitat personal o familiar oa la pròpia imatge o al secret de les comunicacions oa la protecció de dades.
6. Els serveis d'investigació privada s'executaran amb respecte als principis de raonabilitat, necessitat, idoneïtat i proporcionalitat. "
D'aquesta manera, sobre la base de la legislació esmentada, la col•locació d'un GPS (que només registra on el vehicle es troba físicament) s'ha d'equiparar a un seguiment efectuat per un detectiu privat directe i personalment. Aquest professional té tot el dret de recolzar-se en mitjans tecnològics per realitzar-la des que respectin els principis bàsics de raonabilitat, necessitat, idoneïtat i proporcionalitat.
La utilització dels geolocalitzadors no és un delicte en la nostra professió, és una eina més que ens proporciona seguretat. Posant com a exemple, el fet que per molt que l'investigat excedeixi la velocitat marcada, nosaltres no tenim justificació per seguir-ho al mateix ritme, atemptant contra la seguretat pública, seguretat viària i la nostra pròpia integritat. També destaquem que el geolocalitzador ens dona informació del posicionament de la persona en via pública, fet que seria el mateix com si sieguíssim al investigat nosaltres mateixos, així aquesta eina no ens dóna més informació de la que nosaltres mateixos a peu de carrer puguem adquirir.
La utilització del GPS o geolocalitzador com a tal per un detectiu privat que està en ple exercici del seu ofici, no és considerat un delicte.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 6 de juny del 2018
Si fas el que t'agrada no sentiràs que estàs treballant
Arriba la calor que cobreix platges abarrotades, la motivació que et injecta estrès per als teus anades i vingudes a l'aeroport, baralles als restaurants de la costa per reservar la millor taula amb vistes. Tot això ho podrà gaudir part de la gent que tingui vacances, però ... i els que treballen no?
El tret de sortida d'aquesta estimada estació de l'any, es compara al mateix fi del món, la gent pensa que si no pot gaudir dels beneficis que et pot donar prendre un daiquiri amb sorra als peus però envoltat d'una colla de gent, no vius realment les vacances.
Aquesta desesperació es trasllada al fet que molts dels que veuen a prop l'inici d'aquesta cursa estiuenca, comencin a inventar les més variades excuses per no haver d'anar a treballar. La forma més fàcil, i conseqüentment la que sembla més accessible per a la majoria és demanar a un metge una baixa laboral.
La baixa laboral que és un dret del treballador, a causa de la incapacitat temporal que suposadament manifesta, permet que aquest segueixi rebent el seu salari fins i tot sense anar a treballar. No obstant això, són cada vegada més els treballadors que fingeixen una baixa per poder rebre el salari sense haver de complir amb la seva ocupació i viure les vacances.
L'única manera de combatre aquest tipus de baixes fraudulentes és que els empresaris contractin detectius privats, per poder demostrar d'amb garanties i de forma eficaç aquest tipus d'estafa. Com detectius coneixem els procediments adequats per esbrinar aquest tipus de casos i ajudar de forma legal a les empreses a prendre les mesures necessàries. La nostra funció és la de verificar i assessorar al client si el treballador està mentint o si està realment incapacitat per treballar. Per a això serà necessari recollir informació pertinent i realitzar tant seguiments com vigilàncies per obtenir proves que parlin per si mateixes (fotos, vídeos) davant advocats i jutges.
En primer lloc hem d'obtenir tot tipus d'informació rellevant. En alguns casos els estafadors arriben fins i tot a cometre l'error de compartir en els seus perfils activitats que revelen la seva frau, com la publicació de viatges a Bora Bora o els Alps Suïssos, ja que els entusiasma més la idea de mostrar les seves experiències a l'altra punta del món, abans de pensar en ser previnguts per als seus veritables objectius a llarg termini. Però a més d'aquestes baixes per passatemps, també es descobreix moltes vegades a través dels seguiments, que els investigats estan en realitat treballant en un altre tipus de negoci. En aquest cas la nostra tasca com a investigadors privats és fonamental, ja que durant un determinat període de temps ens centrem en obtenir proves suficients per comprovar el frau laboral.Un altre aspecte a tenir en compte quan s'estan investigant baixes fingides és la importància de l'estacionalitat. Element fonamental que verifica un augment en el nombre de baixes en determinades èpoques de l'any, com és el cas del mes de setembre, dels ponts assenyalats i de les festes nadalenques, el que de vegades tradueix la intenció de l'empleat en prolongar les vacances, aconseguint així més dies d'oci i retardar el reingrés a la feina.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimarts, 29 de maig del 2018
En la qualitat dels detalls es descobreixen els misteris
El Client Misteriós o Mystery Shopper és un client incògnit que es camufla entre els altres amb una determinada finalitat. És a dir, actuen com a clients comuns que realitzen una compra o consumeixen un servei i després lliuren un informe sobre la seva experiència. Aquest Client Misteriós detecta falles i obté informació necessària perquè el servei o el personal de vendes puguin millorar. No obstant això, el podrà constatar també l'existència de frau intern o extern o fins i tot identificar formes d'augmentar les vendes.
D'aquesta manera, el Client Misteriós analitza minuciosament tot el procés, avaluant de forma objectiva tots els factors que puguin influir en l'elaboració del seu informe final. Les eines utilitzades es refereixen al tractament rebut, a l'atenció del personal de vendes, al preu dels productes, als serveis que es proporcionen i la qualitat dels mateixos.
Freqüentment aquest Client Misteriós és ni més ni menys que un investigador privat que recorrent a càmeres ocultes i a preguntes específiques, elabora el seu informe sobre la qualitat del servei prestat.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver