dimecres, 28 de març del 2018
"Quan la Ventafocs ja no és un conte de fades"
Quan d'una relació sorgeix un nen, moltes vegades sembla que el món es torna del revés principalment quan aquest no és previst. A causa d'això, en molts casos els pares acaben per no poder bregar amb la pressió i decideixen separar-se, pensant que probablement serà el millor per al seu fill.
Fins aquí res de nou, perquè desafortunadament avui dia aquests casos són cada vegada més comuns, així com cadascú refà la seva vida amb una altra persona, amb la qual ja no existeix aquesta pressió. En l'inici de qualsevol nova relació ens vam quedar amb la impressió que tot és color de roses, on tot és perfecte i res no pot córrer perill. Aquí rau el problema clau!
Moltes vegades estem tan plens de passió que vam quedar cecs i introduïm en la vida dels nostres fills, a persones que signifiquen molt en les nostres vides, però no en la dels nostres fills, fet que podria arruïnar el benestar de la nostra família.
Infeliçment en els dies actuals s'ha comprovat que tots aquests contes de la nostra infància, meres històries fictícies que els nostres pares ens llegien abans de dormir, es tornessin, en part, cada vegada més reals. Les bruixes malvades de les madrastres relatades en els contes deixessin de ser personatges i començaran a ser part de les vides de molts nens.
Actualment aparentment vivim contes de "Ventafocs" a la vida real i que en molts casos no tenen un final feliç, perquè lamentablement el mal acaba guanyant.
Cada pare té el dret de refer la seva vida, però és cada vegada més important que abans que això passi, aquest tingui consciència de la persona que està introduint en la vida del seu fill per a evitar que més tard no passi una desgràcia.
La investigació preventiva és per això sens dubte una eina essencial per evitar infortunis futurs. Fer una recerca exhaustiva sobre els antecedents de la persona, saber la seva història de vida, tenir en compte si la forma en què es van conèixer va ser la més indicada, i entendre les intencions reals d'aquesta persona, són els passos inicials més adequats a seguir abans de para-al seu fill i formar un nucli familiar consistent.
Per tal d'acabar amb qualsevol dubte res millor que l'ajuda de Detectius especialitzats.
Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 21 de març del 2018
Ni Sherlock Holmes ni Mr Robot, es tracta d'una Detectiu Privat
Fotografía de Jordi Llorca
El dimarts 20 de març es va publicar un article en Vice Espanya elaborat pel periodista Jordi Llorca, on vam participar exposant curiositats del nostre sector, d'una forma col·loquial i sense pèls a la llengua. Destinat a tots aquells que vulguin capbussar-se en el món de la investigació privada, resolent dubtes d'una manera més propera i amb intenció que pugueu contextualitzar el món dels detectius privats una mica més enllà de James Bond i Sherlock Holmes. Us convidem a tots a què llegiu l'article de, Deu preguntes que sempre has volgut fer a una detectiu privada.
I recordeu ... ¿ investigues o t'investiguen ?
dimecres, 14 de març del 2018
Entrevistes i Comunicació No Verbal
[...] Qui calla
amb els llavis, xerrada amb la punta dels dits, es delata amb tots els porus.
Freud S., 1905
Quan pensem en la investigació privada, entre altres coses, pensem en la
recerca de la veritat, recerca de l'estratègia perfecta, recerca de la
informació, resultats òptims, clients satisfets, detectius satisfets. No
obstant això, ¿Com podem obtenir tot això?
Segurament amb experiència, estudi i determinació. Però què més? Una
cosa en què hauríem de pensar automàticament els professionals de la
investigació, és en l'anàlisi de la comunicació
i del comportament no verbal, una eina no només poderosa, més aviat
fonamental.
Aquesta anàlisi, sobre tota la situació i les persones involucrades,
porta el professional a dirigir-se cap a la direcció correcta ja que l'ajuda a
formular les preguntes encertades a un mateix, cap al client i cap als
investigats.
Tot això, perquè darrere de la informació, hi ha possibles mentides o
veritats a mitges, comportaments fets amb mala fe o simplement accions sense
importància, que no obstant això si es descobreixen poden facilitar la recerca.
Avui veurem alguns indicadors a tenir en compte.
La mentida:
"L'intent
deliberat, reeixit o no, d'ocultar, generar i / o manipular d'alguna altra
manera informació factual i / o emocional, per mitjans verbals i / o no verbals
per tal de crear o mantenir en una altra (s) persona ( s) una creença que el
mateix comunicador considera falsa "(Masip et al., 2004, pàg. 148 cit in
González- Ordi, 2013).
Investigar la mentida no és tasca fàcil. A més diferents estudis
demostren com en una conversa de 10 minuts es pot arribar a mentir almenys tres
vegades, sobretot si es tracta de donar la millor imatge de nosaltres mateixos (Feldman, R., 2010). Això en la vida
diària, imaginem-si sabem que ens estan analitzant.
Aldert Vrij, un psicòleg britànic,
el 2001 i el 2007 aporta un esquema de diferents raons que poden estar sota
d'una mentida:
· Per oferir una impressió positiva evitant situacions compromesa o que
porten a desaprovació social.
·
Per mantenir una bona interacció social (les "mentides
socials" que són la majoria)
·
Per obtenir un benefici personal.
·
Evitar un càstig.
·
Beneficiar una altra persona (compliments sobre els cabells, la roba
etc).
·
Raons materials o psicològiques.
Sobretot les mentides socials, serveixen bàsicament per evitar
conflictes diaris i per beneficiar el flux de la conversa.
El mateix autor (2008), ens diu que un bon mentider:
·
Està ben documentat, per evitar incongruències.
·
És original al llarg del discurs.
· Ha de pensar ràpid, perquè davant un estímul com una pregunta, pauses o
inarticulaciones com "EMM ... ehh .." Solen identificar-se amb un
temps de reacció llarg que no és típic de qui diu la veritat.
· Han de tenir una bona memòria,
per no utilitzar diferents argumentacions.
· Ser un bon actor.
· No experimentar sentiments de temor o culpa per què són les emocions que
van a trair l'individu sobretot a través del seu comportament no verbal, de fet
una de les millors estratègies és l'autoengany (com l'individu creu més en la
seva mentida més sabrà enganyar ).
Com detectar tot
això?
En diferents estudis s'ha demostrat, que tant un expert policial com un
estudiant de la universitat, un ciutadà normal o un detectiu privat tenen la
mateixa capacitat, és a dir molt propera a l'atzar (Aamondt & Custer,
2006). Variables com seguretat en la detecció, edat, experiència o estudis, no
són significatives.
Per tant veiem com l'anàlisi del comportament no verbal protocolaritzat
resulta una eina fonamental a l'hora de fer una investigació, perquè ajuda a
sumar evidències o incongruències des de les quals es poden inferir deduccions
lògiques que ajudaran a prendre el camí correcte.
Hi ha diferents maneres per millorar la
capacitat de detecció de mentida:
- Ser suspicaç, sospitant quan hi ha indicis de possibles raons per mentir o ocultar part de la veritat.
- Fer preguntes trampes.
- Estar ben informats i documentats.
- Demanar que es repeteixi part del relat, també en dies diferents.
- Escoltar mentre s'observa molt atentament l'interlocutor, ja que les emocions expressades a través del comportament no verbal, juguen un paper molt important durant un relat.
- Comparar la conducta en diferents contextos neutres i amb el contingut verbal.
Hi ha alguns indicadors no verbals que
podem i hem de tenir en consideració a l'hora d'analitzar un individu i el seu
discurs. Aquests són el resultat d'un esforç més gran del cervell en produir
alguna cosa no veritable. Tenint sempre en compte el patró bàsic de
comportament (que ens serveix de comparació), aquests indicadors poden ser:
·
Un to de veu elevat.
·
Realitzar menys moviments.
·
Realitzar menys gestos il·lustradors
amb menys detalls.
·
Fer més pauses durant el relat.
·
Major activitat neurovegetativa.
·
Manca de congruència entre els patrons facials i l'expressió emocional.
A aquests s'afegeix alguns indicadors
verbals que són:
·
Respostes menys convincents.
·
Discursos amb pocs detalls.
·
Respostes més indirectes i / o més curtes.
·
Es realitzen menys autoreferències (jo crec que, jo penso que), que és
una tècnica inconscient de no assumir responsabilitat.
· Discursos cronològicament massa correcte (quan diem la veritat generalment
tendim a acte corregir-nos per què recordem les coses al llarg del discurs).
·
Hi ha més afirmacions negatives i menys referències temporals, espacials
i de percepció.
Misip
J., et al, Definició d'engany, Vol 20, Num 1 (2004) en Analsi de Psicologia
Vrij, A. (2008). Detecting lies and Deceit (2ndEd.). New York: Wiley.
Federica Cossu
dimecres, 7 de març del 2018
Es compleixen 30 anys de la desaparició dels germans Pires i Orrit.
Estem cada vegada més a prop de poder descobrir on es localitzen els germans de Manresa desapareguts fa 30 anys, i poder donar resposta al perquè i amb qui van escapar aquella sense deixar rastre.
En aquesta entrevista elaborada per Abel
Gallardo Soto per Regió7, desengranem en quin punt ens trobem de la
investigació i quins són els fets que ens motiven a seguir intentant-ho.
Trobem indicis d'intenció de fuga:
- Comportaments delatants de Dolors
- Comportaments estranys de familiars
- Ajuda externa per desaparèixer
- Conflictes familiars.
Aquests fets i molts més ens motiven a no
cessar en les nostres conviccions i intuïcions, fundades pels indicis
delatantes d'una situació que va més enllà d'una desaparició.
Ens trobem davant d'un cas de dificultat
excepcional i de doble desaparició, fets poc habituals en casos de persones
desaparegudes.
Els protocols seguits en aquesta recerca
estan basats en la nostra experiència professional i mètodes científics d'Info
Anàlisi Criminalista i especialment en la Autòpsia Psicològica.
Amb la tecnologia de Blogger.