La utilització de càmeres ocultes és sovint associada a la invasió de privacitat doncs a priori indica que algú està sent filmat sense haver donat cap tipus de consentiment per a tal. No obstant això, no tot és el que sembla.

En realitat qui grava una conversa amb un altre no incorre en conducta contrària a la constitució espanyola, sempre que la conversa gravada no inclogui "fets propis de l'àmbit protegit pel dret a la intimitat consagrat en l'article 18.1 de la Constitució Espanyola".

No obstant això quan estem gravant una conversa a tercers sense cap intervenció en la conversa, el cas canvia de figura. Perquè suposadament és il•legal gravar el diàleg d'algú sense que cap de les dues parts tingui coneixement de tal fet. Encara que, hi ha formes legals de fer-ho. És a dir, quan hi ha una investigació oficial, es permet la gravació. Per descomptat, per això és necessari una autorització judicial o llavors la contractació d'un detectiu que participi en aquest diàleg.

En l'àmbit d'enregistraments visuals, un investigador privat està autoritzat a captar imatges sense autorització prèvia de la persona que està sent investigada, sempre que estigui en exercici de les seves funcions i durant el curs de la investigació. Això perquè hi ha certs esdeveniments que només són possibles de provar amb aquest tipus d'enregistraments. Convé subratllar també que la utilització de càmeres ocultes per part d'aquests professionals constitueix un mitjà de prova acceptat judicialment.

Però, com és obvi, tot i això, no sempre els clients creuen en la legalitat d'aquestes investigacions, en particular pel que fa a la llei de protecció de dades.

Per això veiem la necessitat i importància de deixar clar que sempre que es obeeixi als tres requisits bàsics del Tribunal Suprem (proporcionalitat, necessitat i idoneïtat), les dades recollides a instància de part, pels detectius privats, amb càmeres ocultes són perfectament legals.