Avui algunes persones els sorgeix un lleu pessigolleig al cos, de nervis positius en ser una nit diferent, de pors trobats amb les ganes de poder ser el monstre o malson que més anhelen ser, en un ambient distès i d'alegria, per a tot plegat commemorar l'única nit que creuen estar envoltats de monstres i personatges terrorífics sense ser preses de la mort. No obstant això, no saben que durant tot l'any és quan passegen les veritables temibles feres pels nostres carrers, amb els quals compartim poble, voreres, vagons de metro o inclòs treball, amistats o família.

No volem induir la por a vosaltres, però sí que obriu els ulls, perquè realment estem envoltats de bé però mai s'ha d'oblidar el mal.


En aquest article us volem resumir quatre històries reals i punyents de veritables monstres, els que actuen si més no ens ho esperem i de la forma més retorçada i inimaginable.




Per als més interessats sobre l'horrible història, hi ha moltes entrevistes, documentals i fins a una pel·lícula basada en la història real d'aquest assassí, anomenada igual que el seu sobrenom El Caníbal de Rotenburg.





Va ser un assassí en sèrie que va cometre diversos crims a Londres en 1888. Les víctimes tenien els òrgans interns remoguts de manera pràcticament quirúrgica. Després d'analitzar-les es concluió que seria un home de mitjana edat, ben arreglat i d'aire respectable amb un aspecte inofensiu. Probablement tenia l'hàbit de portar capa o abric perquè d'una altra manera la sang de les seves robes i mans hagués cridat l'atenció de les persones.



Aquest assassí serial va assolir un nivell de maldat que molts altres assassins no van aconseguir arribar. Va ser el líder d'una secta, al final dels anys 60, i en general abrigava persones que tenien problemes emocionals profunds i que estaven sempre en contra dels seus familiars. Amb això Manson va poder convèncer-los a alliberar els seus instints assassins. Després de cada crim comès normalment escrivien missatges a les parets del lloc de l'assassinat amb la sang de les víctimes. 






Mary Ann, és l'assassina en sèrie més coneguda de tots els temps. Aquesta anglesa va assassinar més de 20 persones, fins i tot els seus propis fills, utilitzant l'arsènic. Entre les morts estan també tres marits, un amant i diversos nens. Aquests últims els va matar per poder obtenir diners de l'assegurança. Va ser penjada el 24 de març de 1873.

Així que recordeu, estar sempre en alerta ja que els malsons poden arribar a ocórrer en la vida real.

Penses que estan espiant la teva empresa? Doncs llavors aquest article és per a tu. Anem a parlar del "escombrats electrònics", una forma útil per eliminar les sospites d'espionatge. ¿Però, que és en realitat l'escombrat electrònic? Resumidament, és l'execució d'inspeccions i recerques amb la finalitat de detectar, localitzar i (si cal) eliminar dispositius espies. És la contramesura de seguretat més important, doncs busca instruments d'espionatge actius, sistemes intrusos que capten informació, escoltes i punxades telefòniques. Pot aplicar com a mesura preventiva o com a mesura secundària davant d'una sospita de fuga d'informació. 

La veritat és que la nostra societat és cada vegada més transgressora quan es tracta de la nostra privacitat, ja que s'observen centenars d'empreses que ofereixen equips d'espionatge accessibles a tot o tipus de persones. Per tant és imprescindible contractar personal qualificat i amb equips tècnics adequats, quan hi hagi sospites sobre un possible cas d'espionatge, ja sigui el més senzill o el més complex. Els professionals que s'ocupen d'efectuar aquests escombrats són normalment detectius privats entre altres, contractats per detectar transmissions de vídeo i / o àudio, càmeres, micròfons ocults i altres sistemes passibles d'espionatge, ja que per a la detecció d'aquests equipaments és indispensable un coneixement detallat dels mitjans d'espionatge i els llocs on instal•lar-los. 

Els escombrats electrònics inclouen des d'un registre físic de les instal•lacions fins a l'anàlisi de l'origen d'eventuals enregistraments i localització d'aquests dispositius. A més, també es pot fer el rastreig de micròfons en vehicles o localitzar sistemes GPS ocults. Moltes vegades és possible instal•lar igualment equips de contramesures, com per exemple, equips que generen soroll i que impedeixen entendre i / o gravar converses. 

Les causes per les quals s'efectuen escombrats electrònics són diverses, però les principals són les fugues d'informació, treballadors deshonestos, filtracions a la premsa i registre de patents. 

L'espionatge està en auge per això les precaucions de les grans empreses són cada vegada més justificades, prenent mesures per evitar-ho.

Sindia Alves i A. Oliver

Antropòloga i Detectiu 

de Detectius Oliver

Els motius pels quals els joves ajornen la sortida de casa dels pares són els més variats, des dels matrimonis més tardans, l'augment de l'escolaritat, els costos de vida més elevats o fins i tot la maternitat en edat més avançada, tot contribueix a que la fase adulta comenci més tard que el suposat. Sigui per factors emocionals o econòmics, la veritat és que diversos joves arriben als 30 anys i encara viuen amb la família. Molts d'ells continuen depenent totalment dels seus pares, sense mai haver treballat a la vida, no tenint per tant qualsevol tipus d'economia, altres però, tot i tenir certa independència financera, opten per seguir vivint a casa dels pares perquè es senten més còmodes d'aquesta manera. Tots ells es troben acomodats davant aquesta situació i en alguns casos fins als propis pares s'adapten a aquesta condició de vida preferint que es perpetuï.

Molts són els casos en què els joves opten per viure a casa dels pares fins a edat més tardana a causa de la valorització de l'ensenyament universitari en detriment de l'ensenyament secundari, de manera que augmenta la probabilitat d'una vida més còmoda en el futur. Són estimulats a estudiar durant més anys, ja que el procés per a una bona formació acadèmica és llarg, el que retarda la seva entrada al mercat de treball i conseqüentment a la dita "món adult". Per descomptat, tot això comporta els seus desavantatges, com en el cas dels càrrecs financers que van sent postergats, molts d'ells fins ponderen quina serà l'avantatge de sortir de casa dels seus pares si poden seguir gaudint de la joventut sense responsabilitzar veritablement del seu autoabastiment, atès que els pares ho fan per ells. Molts deixen fins i tot de veure avantatges en fer-se "adults" tan aviat.

Hi ha alguns casos en què els pares estan confortables amb aquest tipus de situació, creient que de certa manera això és una manera de mostrar amor pels seus fills, en altres situacions els pares han de recórrer a la justícia per garantir que els seus fills facin alguna cosa amb seves vides, sense que depenguin d'ells per sempre.

El cas més popular en l'actualitat i en analogia amb aquesta qüestió, va ocórrer als Estats Units, on els pares d'un jove van haver de recórrer als tribunals per aconseguir que el seu fill sortís de casa. Segons els pares, el jove, de 30 anys, no treballava, no estudiava, i tan poc ajudava en les tasques domèstiques. Farts d'aquesta situació i després constants advertències que hauria de sortir de casa, totes elles sense èxit, no els va quedar altra alternativa que recórrer al jutjat. Per sort la justícia els va donar la raó i el fill va tenir finalment de fer les maletes i sortir definitivament de casa dels seus pares.

Un altre procés similar, va tenir lloc aquí a Espanya fa relativament poc temps, tracta d'un tema una mica més sensible. Una jove, també de 30 anys, que amb escàs aprofitament escolar i malgrat l'edat, mai es va incorporar al mercat de treball ni tan sols va finalitzar la seva formació acadèmica. Aquesta noia, filla de pares separats, continuava vivint a casa de la seva mare i rebent una pensió d'aliments del seu pare. Emperò, donat la situació financera del seu pare, que vivia en absoluta indigència doncs el poc que estava guanyant es quedava gairebé íntegrament per la pensió d'aliments de la filla, la justícia va considerar que no li calia seguir mantenint aquesta pensió.

De fet, la llei no obliga els pares a tenir cura dels fills que siguin majors d'edat de forma il•limitada i absoluta.

Així que ja saben ... piénsenselo dues vegades abans de tenir fills perquè pot ser que crien corbs i els treguin els ulls.

Sindia Alves i A. Oliver

Antropòloga i Detectiu 

de Detectius Oliver