dimecres, 30 de gener del 2019

Em vaig enamorar online d'un/a soldat americà/na


Amb unicament dos missatges, el teu nou amic virtual es va enamorar de tu i l'amor és tan fort que són massa les ganes de veure't. ¿L'únic problema? Necessita dels teus diners per comprar els bitllets d'avió per poder anar a coneixe't. Desafortunadament a causa de la solitud de moltes persones, principalment en bona situació financera i amb edat entre els 40 i 60 anys, aquestes es tornen víctimes d'enganys i fraus per internet.

La famosa "estafa nigeriana" és la més recent que ha arribat a Espanya. La idea és suplantar la identitat d'un/a soldat americà/na, robant fotos reals de militars per posar-les en perfils falsos i així estafar les seves víctimes. El/la militar manifesta el seu amor i devoció molt ràpid en missatges o correus, aprofitant-se de l'afecte demostrat per la dona o home, per demanar-li diners basant-se en històries falses. La veritat és que aquests estafadors disposen d'una imaginació i creativitat molt elevada ja que tots els contes inventats són autèntiques novel•les mexicanes.

Moltes vegades començen a demanar diners per a coses bàsiques com emergències, factures d'hospital o bitllets d'avió, per posar a provar si la persona és capaç de transferir diners sense pensar-s'ho dues vegades. Així detecten si tenen sort, ja que aquí s'iniciarà el període de misèria de la víctima, perquè li robaran fins i tot el document d'identitat. 

En una de les històries, s'exposa que un/a suposat/da militar americà/na ha usurpat juntament amb la seva unitat, una fortuna a un grup terrorista, demanant a la seva "núvia o nuvi" que li enviï diners per expatriar la fortuna. Un conte simple sense gran imaginació, ja ho sabem. Però les històries tendeixen a millorar amb el temps. Una altra, aquesta vegada una mica més rebuscada, el/la fals/sa soldat nord-americà/na sobreviu a un bombardeig i a causa del sublim treball exhibit és premiat/da amb lingots d'or. Encara com l'or no es pot mantenir al país on ell/a està, li demana a la víctima la seva direcció per fer-l'hi arribar, però per això ha de enviar 2.000 dòlars ja que cal posar-li els segells de duanes. Després dels segells altres complicacions duaneres van sorgint que impliquen sempre transferències de diners per part de la víctima. Aquest or mai arriba a la destinació.


Per fi, tenim la història que arriba al cor de qualsevol ésser humà. Un/a militar nord-americà/na va trobar un tresor i vol intentar treure'l de l'Afganistan per poder construir orfenats a Amèrica. Però necessita començar a moure els diners fins a Europa i sol•licita  l'auxili a la seva víctima, garantint que una part dels diners serà seva i l'altra serà per a la construcció d'orfenats. Moltes persones soles i amb faltes de sentiments no pensen dues vegades abans de fer-ho, és el truc perfecte.

Per comprovar la veracitat de les seves històries, els estafadors envien passaports, fotografies de guerra o títols honorífics, encara que tots els papers són dolentes falsificacions de documents militars reals i els desgraciats soldats a qui els van robar la identitat, res tenen a veure amb aquest tipus d'estafes. Així que, sempre que rebi una sol•licitud d'amistat d'un tal Stephen J. Townsend, Nicholas Patrick Carter, James Hursey, Nathan Fish, Kevin James, George Donald, James Maner o Tom Davidson James vagi amb compte, ja que és probable que vingui a ser víctima de "l'estafa nigeriana".


Per evitar patir aquest tipus de frau, el millor consell és no enviar diners a ningú que va conèixer per internet. No obstant això hi ha altres coses que es poden tenir en consideració, evitar el contacte amb qualsevol soldat americà/na que no coneix, prescindir de pàgines de cites en línia i revisar l'ortografia anglesa dels supòsats militars nord-americans.

Tanmateix, sota l'anonimat de la xarxa, cada dia que passa més gent està treballant en conjunt per eradicar aquest problema. I si et passa una situació similar ja saps que ens pots demanar ajuda com a detectius privats, per solucionar el teu problema, ja que estem dotats de les màximes capacitats per prevenir o investigar el frau, aportant proves concretes sobre l'estafa. Amb suport de tècniques de criminalística podem per exemple avaluar la veracitat dels documents enviats pels estafadors i així evitar que siguis una víctima més d'aquests delinqüents de l'amor.

Així que, compte amb les noves sol•licituds d'amistat a les xarxes socials, cosa que pot semblar innocent, en realitat pot ser una estafa resultant d'un perfil fals.


Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver


dimecres, 23 de gener del 2019

Ambició sense límits



Les persones necessiten tenir molta cura a l'hora de buscar feina, però les empreses també necessiten saber a qui estan contractant, doncs la veritat és que no hi ha assalariats perfectes. Tanmateix hi ha sempre uns pitjors que altres, de manera que actualment es duen a terme cada vegada més fraus dins de les pròpies organitzacions.

Els treballadors de les empreses són els seus principals defraudadors. Prop de 60% dels casos de frau empresarial són comesos pels propis empleats. Segons un estudi de la companyia KPMG, en la majoria dels casos és a causa d'errors en els sistemes de control de l'empresa, ja que la fragilitat dels controls interns antifrau es presentes com una gran oportunitat per cometre delictes. A més de l'oportunitat, aquesta organització fa que hi ha dos motius més que afavoreixen aquest tipus de conducta, la motivació i la racionalització.
Òbviament que quan es parla de companyies que han estat defraudades se suposa que seran les grans empreses, però aquest pensament és incorrecte ja que no només les grans societats són afectades per aquest tipus d'estafa, ja que tot i que sigui en proporció a cadascuna, tant les grans com les petites empreses pateixen els atacs dels defraudadors. Així que, tota cura és poc en el mercat laboral.

Afortunadament hi ha formes de traçar el perfil del defraudador. Té en la seva companyia treballadors d'entre 36 i 45 anys? Amb una antiguitat d'almenys 6 anys a l'entitat? El seu lloc de treball és a l'àrea de màrqueting, operacions o finances? I per finalitzar, queda saber, ¿tenen alguna responsabilitat directiva? Per tant, si les respostes són totes afirmatives llavors cal posar-se en guàrdia ja que està davant el perfil més freqüent de defraudador. I desfavorablement gairebé la meitat d'ells tenen una autoritat il•limitada dins de l'empresa.

De manera que per combatre el frau en les organitzacions, especialistes de KPMG asseguren que s'ha de tenir en compte els següents punts:


  • Examinar els riscos de frau de manera proactiva i periòdicament.
  • Utilitzar la tecnologia.
  • Conèixer i elegir els tercers amb els quals l'empresa es relaciona amb base a criteris tant d'integritat com d'ètica.
  • Mantenir-se alerta per detectar i saber posar mesures de protecció davant d'aquestes amenaces internes.


En realitat molta gent com més té més vol tenir, ni tan sols pensen en la probabilitat que els seus actes siguin perjudicials per als altres, no només per a les empreses de per si, sinó que també ho siguin per a les persones que les dirigeixen, propiciant la mossegada a la mà que els dóna de menjar.



Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu 
de Detectius Oliver
Amb la tecnologia de Blogger.

Contribuïdors

ES - EN