dimecres, 27 de març del 2019

Després de netejar la casa ... netejaven també els diners

No tens temps per a res i estàs pensant contractar una dona de la neteja per tenir la teva casa sempre perfecta, fins i tot quan tu no hi ets? Tens massa males herbes dolentes al jardí però no saps com tractar l'assumpte, llavors vols un jardiner? Doncs compte. Aquest article és per a tu. No oblidar-nos que ningú és igual a ningú i òbviament hi ha persones bones i professionals. No estem intentant posar tothom en el mateixa sac. No obstant això, en els últims anys moltes són les notícies sobre robatoris duts a terme tant per dones de la neteja com per jardiners, mainederes, fontaners, etc.


Totes les persones saben que a les dones els hi encanten les joies. A unes més que a altres òbviament. I hi ha unes que els agraden tant, que no es queden només amb la idea de fer-les servir, sinó també de robar-les. ¿ I quina és la forma més senzilla de fer-ho? Treballant per a qui li sobren les joies. 

Alguns exemples es refereixen a casos on les quanties robades són exorbitants. Una treballadora de neteja, presumpta autora de quatre delictes en domicilis on treballava, hi havia robat més de 20.000 euros en joies. Una altra, amb l'ajuda del seu fill va robar més de 8.500 euros, també en joies. No obstant això mateix amb ajuda no va ser la que més s'ha lucrat, ja que una altra, es va aprofitar de la seva condició de netejadora per, juntament amb el seu fill, robar més de 40.000 euros en tres domicilis. Gairebé el crim perfecte, no hi ha signes de violència, ni es força l'accés a l'habitatge, però es perden sumes de diners només perquè es confia en les persones errades.

Moltes vegades les treballadoes són tractades com una més de la família i els amos tenen total confiança en elles, quedant així soles al domicili quan estan treballant, tenint accés a totes les dependències de la finca sense cap tipus de supervisió, permetent l'accés a els béns que després s'apoderen.

A més de les empleades de neteja, també els jardiners són notícia en la comunicació social per les pitjors raons, ja que molts d'ells aprofiten el seu treball per cometre els delictes. Uns fins i tot accedeixen a les residències, amb els seus habitants a l'interior de les mateixes. D'altres es disfressen de jardiners únicament per vigilar habitatges i així escollir com robar després. També hi ha jardiners que no miren les plantes que han de tenir cura però si el domicili del veí, controlant els moviments de les víctimes per poder triar el millor moment per actuar.


Així que, per a impedir furts per part de treballadors domèstics (empleades de neteja, mainaderes, fontaners o jardiners) y comprovar si realment són culpables sense acusar-los injustament, una de les solucions és requerir l'ajuda de detectius privats. Això perquè podem aportar proves que permetin descobrir el culpable, tan mateix com a regla general els empleats solen cometre el delicte quan ningú els veu. Nosaltres podem esbrinar el moment en el qual l'empleat executa el robatori, analitzant l'escena o anticipant-nos colocant càmeres ocultes.

*Amb aqust artícle no es vol generalitzar, parlem de l'experiència en el nostre sector y l'elevat nombre de casos que ens hem trobat.

Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver
dimecres, 20 de març del 2019

La nina russa dels arrendaments


Avui en dia a causa de les dificultats econòmiques de molts arrendataris s'està observant un elevat nombre de subarrendaments dels habitatges prèviament llogades. Però tal de saber si això és una pràctica legal a Espanya. La veritat és que perquè sigui legal cal complir un requisit molt important, obtenir el consentiment per escrit del propietari. No obstant el consentiment pot fixar-se inicialment o bé a posteriori. La Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) contempla únicament el subarrendament parcial, però sense especificar el grau de superfície que es pot subalquilar.


Els immobles només poden subarrendarse de manera parcial i previ consentiment escrit de l'arrendador.

Així, hi ha dos contractes diferents, el primer entre l'arrendador i el llogater i un segon entre l'arrendatari i una tercera persona. No podem oblidar que si el propietari no dóna el seu consentiment el contracte de subarrendament no és vàlid i llavors aquest té el dret de revocar el contracte principal.

No obstant això, si fos permès, hi ha algunes prohibicions en els subarrendaments:
La renda del nou lloguer no pot ser superior a la que l'arrendatari està pagant al propietari;
No es pot llogar com a habitatge un local comercial, industrial o un garatge;
L'arrendatari no pot llogar l'habitatge sense viure-hi, ja que estaríem davant d'un supòsit de cessió i no de subarrendament.


Resumidament, les situacions més habituals de subarrendament il·legal són:
Els subarrendaments no consentits efectuats sota interdicció expressa i amb desconeixement del propietari;
L'arrendatari que no viu al domicili arrendat i que es lucra tornant a llogar les habitacions de l'habitatge, guanyant una renda global superior a la que ell mateix ha de pagar;
La realització d'obres en l'habitatge llogat per aconseguir que la mateixa guanyi més habitacions.


En aquest tipus de casos és important el treball d'un detectiu privat, que podrà investigar aquests subarrendaments i aconseguir proves que exposin la situació. Els seus serveis permeten saber qui està realment vivint a la propietat, esbrinant també si es fa una utilització correcta d'ella. Una de les funcions dels detectius privats és aportar proves de subarrendaments indeguts amb la finalitat de requerir una compensació econòmica per la mala utilització de la residència.


Una altra situació encara més significativa és el lloguer il·legal de pisos turístics, que és una infracció fortament condemnada i on es considera com a responsable el propietari del domicili. Per això és important saber l'ús que l'arrendatari està donant a l'habitatge. Com a tal, un detectiu privat és fonamental per assegurar que es fa un ús apropiet de l'immoble en tot moment.


Sindia Alves i A. Oliver

Antropòloga i Detectiu

de Detectius Oliver

dimecres, 13 de març del 2019

Si només saps la meitat d'un secret, no pots explicar tota la veritat


Avui, el 13 de Març de 2019 entra en vigor la Llei 1/2019 de 20 de febrer, de Secrets Empresarials. A Espanya, és la primera norma que es dedica íntegrament i de forma específica a reglamentar els secrets de les empreses.

Aquesta Llei crea un marc de seguretat a nivell jurídic que preserva tant la confidencialitat com la innovació dels projectes d'una determinada companyia. A més, aporta una descripció clara i evident sobre el concepte de secret empresarial i els diversos protocols que existeixen per identificar-lo i protegir-lo.


Tal com queda evidenciat en la llei esmentada, un secret empresarial és "qualsevol informació o coneixement, inclòs el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que reuneixi les següents condicions:

a) Ser secret, en el sentit que, en el seu conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, no és generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en què normalment s'utilitzi el tipus d'informació o coneixement en qüestió, ni fàcilment accessible per a elles;
b) Un valor empresarial, ja sigui real o potencial, precisament per ser secret, i
c) Haver estat objecte de mesures raonables per part del seu titular per mantenir-lo en secret. "


En aquest sentit és essencial que les empreses inverteixin un esforç addicional en la informació i sobretot en la formació dels seus treballadors. Tots han d'entendre que estan davant d'un secret empresarial i les conseqüències que hi ha al moment de la seva revelació. La veritat és que conscient o inconscientment, la major part de fugida de secrets es dóna per part dels empleats.

Amb l'entrada en vigor de la llei, és possible que les empreses necessitin d'aplicar noves mesures complementàries com ara la implementació de contractes de confidencialitat, o l'impediment que un únic treballador tingui accés a tota la informació d'un determinat procés o projecte que li permeti reproduir-la fora de l'empresa. És important que la informació sigui compartida entre diverses persones, principalment en els sectors biotecnològics i farmacèutics ja que són els que estan més blindats per aquesta norma.

Espanya es converteix així en un referent europeu en ser un dels pocs països en disposar d'una llei que reglamenta el secret empresarial. La novetat més important és relativa a les conductes que constitueixen una violació d'aquest secret. A més, deixa clar en quines situacions es considera lícita l'obtenció, utilització i revelació de secrets empresarials.


Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver

dimecres, 6 de març del 2019

Un autèntic camaleó, així és la dona detectiu





La paraula "detectiu" ens transporta immediatament al món de la fantasia on es destaca el clàssic i mític heroi masculí. No obstant això, les novel•les negres sobre detectius fa temps que van deixar de tenir com a únics protagonistes personatges masculin, al estil d'Hèrcules Poirot o Sherlock Holmes. La nostra eterna Miss Marple, detectiu creada per Agatha Christie, atenta, curiosa, observadora i amant de misteris amb una enorme capacitat analítica, ja ens remet a la presència femenina en un univers pràcticament dominat per homes.


Un dels primers casos reals que fins avui segueix sent llegenda és el cas de Mata Hari, de nom real Margarida Zelle, ja que va ser una de les poques espies que ha despertat una enorme fascinació i interès al llarg dels anys. Aquesta ballarina especialitzada en danses eròtiques, va ser arrestada i afusellada el 1917 per sospita d'aprofitar les seves relacions íntimes per treballar com a agent doble per a Alemanya i França durant la Primera Guerra Mundial, causant la mort de milers de soldats.



En l'actualitat, moltes coses han canviat en el món de l'espionatge, les tècniques usades són diferents, tot ha de ser legal i hi ha regles bàsiques que s'han de complir. No obstant això, la presència femenina continua poc a poc a introduir-se en una professió on durant anys, potser dècades ha destacat la figura masculina. Encara segueix sent una tasca estereotipada tradicionalment per homes tot i els avantatges aportats pel gènere femení. L'esperança és que deixi de ser així en un futur pròxim, ja que la veritat és que ningú sospita d'una dona detectiu i per això moltes vegades és més fàcil obtenir informacions.


Veure dues dones parlant durant una hora en una cantonada és una cosa completament normal, però si es tracta de dos homes ja causa més desconfiança. No obstant això, per molts avantatges que es puguin enumerar relativament a una dona detectiu, la veritat és que el masclisme segueix sent constant en aquest tipus d'ofici.



En 2018 únicament el 30% d'aquests professionals corresponien a dones (aproximadament 400), on 36 estan al capdavant d'una empresa, un nombre poc significatiu però en constant increment. El seu treball es comença a valorar cada dia més per la seva capacitat de discreció, sensibilitat i confiança que, dia a dia, són de gran utilitat en aquesta tasca.

Celebrant el dia de la dona, volem donar veu a totes les dones que es dediquen a aquest sector, per donar valor i esperança que un món millor està per venir i les dones liderarem juntament amb els homes aquest món d'igualtat.


Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu
de Detectius Oliver


Amb la tecnologia de Blogger.

Contribuïdors

ES - EN